Número 4.

# He intentat escriure un diari moltes vegades, però sempre ho he acabat deixant.

Número 3.

# En estiu m'agrada dormir abraçada a algún que altre coixí alternatiu.

Número 2.

"The stories we love best do live in us forever…so whether you come back by page or by the big screen, Hogwarts will always be there to welcome you home."
J.K. Rowling


# Si, soc una super friki de Harry Potter. 

Número 1.

# Les meues contrasenyes  sempre són extranyes, extremadament difícils d'esbrinar.

Aplaudim per favor a la falta d'inventiva i a la poca imaginació en aquests moments.

Em sap una mica malament tenir açò així, tan... buit. He pensat que tal volta hauria de canviar l'estructura d'aquest blog, fer-li una ració de petits canvis, tots aquells que no vaig fer en l'anterior. Doncs en fi, allà va... Enfonsant-me a la pàgina web Twitter 

he vist un esment per dir-ho així que s'anomena 40 things about me. On vull arribar? Pues es simple, en lloc d'escriure llargs textos que ni ens van ni ens venen a ningú, posar cada dia o més de seguit alguna cosa sobre mi, és a dir, disbarats meus en forma de postdata que faràn coneixer'm una mica millor o almenys aquesta  hi es l'intenció. Si hi ha sort seràn més de 40, de moment cal deixar-ho en l'aire... 

Julio Cortázar.

Piensa en esto: cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire. No te dan solamente el reloj, que los cumplas muy felices y esperamos que te dure porque es de buena marca, suizo con áncora de rubíes; no te regalan solamente ese menudo picapedrero que te atarás a la muñeca y pasearás contigo. Te regalan -no lo saben, lo terrible es que no lo saben-, te regalan un nuevo pedazo frágil y precario de ti mismo, algo que es tuyo pero no es tu cuerpo, que hay que atar a tu cuerpo con su correa como un bracito desesperado colgándose de tu muñeca. Te regalan la necesidad de darle cuerda todos los días, la obligación de darle cuerda para que siga siendo un reloj; te regalan la obsesión de atender a la hora exacta en las vitrinas de las joyerías, en el anuncio por la radio, en el servicio telefónico. Te regalan el miedo de perderlo, de que te lo roben, de que se te caiga al suelo y se rompa. Te regalan su marca, y la seguridad de que es una marca mejor que las otras, te regalan la tendencia de comparar tu reloj con los demás relojes. No te regalan un reloj, tú eres el regalado, a ti te ofrecen para el cumpleaños del reloj.

I és que els anys passen a ritme de vals.

Amb el pas dels anys  va apendre a viure cada moment com si fos l'últim, va compendre que avui és avui i que no hi haurà cap més avui com avui, va entendre que totes les coses passen per algún motiu, que equivocar-se és una sort.

Ni més ni menys.

Odie eixos dies inclús de vegades temporades en què de cop i volta la vida és un embolic. Un embolic gegant que va en augment silenciosament , i tu ignorant sense adonar-te i quan ho fas, et trobes rodejat d'un fum de sentiments i pensaments els quals contradictoriament poc a poc, t'ofeguen. 

Al llarg dels anys he arribat a crear moltíssimes pàgines amb què entretindre'm, però tard o prompte la gran majoria han sigut eliminades.
De nou, avui, cree aquest blog. 
No tinc la intenció de que la gent, és a dir, tots vosaltres, llegiu els trellats que diàriament assalten descontroladament el meu cap, açò simplement serà com una petita via d'evasió per a mi la qual de vegades  m'ancarà de sentit algún, així que benvinguda siga tota ànima perduda que s'endinse en aquest món, el meu món.